logo

Actualitat Notícies

La prescripció per a reclamar despeses hipotecàries ha de comptar des que el consumidor sap a la clàusula és abusiva

Coincidint amb l'inici del curs acadèmic i amb l'obertura de l'Any Judicial, han tornat les ‘Conferències dels dilluns’, dins del pla de Formació de l'Advocacia. La primera d'elles, celebrada el dilluns 7 de setembre, es va centrar en la ‘Anàlisi de la Sentència del TJUE de 16 de juliol de 2020 sobre despeses hipotecàries, comissió d'obertura i costes judicials’. En la jornada es van inscriure 2.811 persones. La principal conclusió dels experts que van participar en la mateixa és que la prescripció per a reclamar despeses hipotecàries abusives ha de comptar des del moment en què el consumidor té sap que la clàusula és abusiva, no des del moment en què se signa el contracte. Victoria Ortega, presidenta del Consell General de l'Advocacia Espanyola, va ser l'encarregada d'inaugurar aquest cicle de conferències.

Pascual Martínez Espín, catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Castella-la Manxa, va analitzar la situació actual de la clàusula de despeses hipotecàries a partir de la STJUE de 16 de juliol de 2020 i de la *STS de 24 de juliol de 2020. Prèviament, va realitzar un recorregut per la jurisprudència anterior i per la resposta del legislador a aquesta qüestió, en particular abordant qüestions com els efectes de la declaració de abusivitat de la clàusula de despeses hipotecàries i la seua possible moderació, el termini per a l'exercici de l'acció i la falta de condemna en costes en cas d'estimació parcial de la demanda quant a l'obligació de restitució. Va destacar el catedràtic la divisió d'opinions sobre la sentència del TJUE, situant-se entre els moderats davant aquesta. “El passet avance que s'ha donat crec que ha sigut xicotet”, va subratllar. Quant a la prescripció, va assenyalar que el dies a quo ha de produir-se en el moment en què el consumidor poguera tindre un coneixement de la abusivitat de la clàusula.

Margarita Poveda Bernal, magistrada del Jutjat del Mercantil núm. 3 de Palma, doctora en Dret i professora titular de Dret Civil en excedència, va centrar la seua intervenció en tres de les qüestions interessants que canvia la *STJUE de 16 de juliol de 2020, després del plantejament que ella mateixa va realitzar de la qüestió prejudicial C.224/2019: la comissió d'obertura, la prescripció i les costes. Respecte a la comissió d'obertura, va assenyalar que la “desafortunada” *STS de 23 de gener de 2019 havia dit que en formar part del preu del préstec no podia ser objecte de control de abusivitat pels jutges i la va declarar vàlida, mentre que ara la STJUE  ve a dir el contrari: la comissió d'obertura és objecte de control de abusivitat i serà el banc qui haja de provar que aquesta comissió respon a serveis prestats o despeses en els quals haja incorregut que justifique la meritació d'aquesta comissió, la qual cosa quasi mai ocorre. Quant a la prescripció, els tribunals consideraven que, encara que es declarara la nul·litat d'una clàusula abusiva (per exemple, la que imputa totes les despeses al prestatari en un préstec hipotecari) l'acció per a reclamar la restitució de les quantitats pagades en virtut d'aquesta clàusula abusiva (com les despeses de notaria, registre, gestoria, etc). prescriu als 15 anys de celebració del contracte, per tant ja no es retornen les quantitats anteriors a 2002 o 2003 depenent de la data de la reclamació extrajudicial o de la interposició de la demanda. Segons el parer de la magistrada, la STJUE considera que això és contrari a la directiva comunitària 93/13 per ser contrari el principi d'efectivitat del dret comunitari. No determina quan ha de començar el dies a quo per al còmput del termini de prescripció, però diu que no ha de fer impossible o molt difícil l'exercici del dret al consumidor. En aquest sentit, decretar el dies a quo en el moment de celebració del contracte pot impossibilitar la reclamació, perquè és possible que els consumidors en aquest moment no tingueren coneixement de la abusivitat de les clàusules. Finalment, respecte a les costes, fins ara quan es declarava la nul·litat d'una clàusula per abusiva però no es retornava tot el que es demanava en la demanda (per exemple, no es retornava l'Impost d'Actes Jurídics Documentats) es considerava una estimació parcial de la demanda i no hi havia condemna en costes, la qual cosa significava que el consumidor havia d'afrontar les seues. La STJUE –va destacar la magistrada- considera que això és contrari a la Directiva de clàusules abusives, i que si es declara la nul·litat de la clàusula, amb independència de la quantitat concreta que es restituïsca, ha d'haver-hi condemna en costes per al banc.

*Edmundo Rodríguez Achútegui, magistrat de l'Audiència Provincial de Bilbao; va examinar el relatiu a les consideracions que fa la sentència del TJUE sobre la comissió d'obertura i la prescripció, que al seu judici “permetran algun canvi” en la situació prèvia que hi havia en aquestes qüestions. En el cas de la comissió d'obertura, va exposar els arguments que condueixen al TJUE a considerar que és possible que una comissió d'aquesta classe siga objecte de control de transparència. Segons el parer del ponent, sembla que la sentència obligarà a determinar si la incorporació va ser transparent, per la qual cosa hauran de tindre's en compte les raons que ofereix aqueixa resolució per a poder concloure si és vàlida o no una previsió que supose l'abonament per la part prestatària d'una quantitat en concepte de “comissió d'obertura”. Respecte a el termini de prescripció per a poder reclamar indemnització si es declara abusiva una clàusula del préstec hipotecari, la sentència del TJUE distingeix la imprescriptibilitat de l'acció per a declarar la abusivitat de la sol·licitud de la reclamació, que admet puga sotmetre's a termini de prescripció, sempre que siga raonable i no deixe inefectiva la possibilitat de reclamació del consumidor. Quant a quan comença el termini de prescripció, no creu que haja de considerar-se el moment en què se signa el contracte, perquè en aqueix moment els consumidors no saben que el seu contracte té clàusules abusives. Al seu judici, el moment en què s'obté la sentència que declara la nul·litat de la clàusula és el moment en què comença el termini de la prescripció.

Finalment Rosana Pérez Gurrea, advocada, professora de Dret Civil en la UOC i vocal de la subcomissió sobre Drets dels Consumidors de Consell General de l'Advocacia Espanyola, va exposar el seu punt de vista com a advocada sobre aquestes sentències, analitzant el repartiment de les despeses hipotecàries, quan és nul·la la comissió d'obertura i a qui correspon el pagament de les costes judicials. També va fer referència a les conseqüències que es deriven de la nul·litat de la clàusula de despeses en els préstecs hipotecaris després de les últimes Sentències dictades en aquesta matèria. En la seua opinió, com a advocada, entén que les despeses notarials corresponen per meitat a totes dues parts, les despeses de gestoria i taxació correspondrien al banc juntament amb les despeses de registre i l'Impost d'Actes Jurídics Documentats correspon al consumidor.

Consulta la notícia original ACI

© 2020 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías